dilluns, 9 de gener de 2012

Pop al forn


Llauna de pop al forn
Una bona part de vilanovins només gaudim de la primera part de l’estiu a la vila. A partir de la Festa Major de Vilanova és més que probable que només trobis vilanovins als sopars al carrer que els geltrunencs munten la vigília de la seva Festa Major. Aquest estiu, entre la Festa Major de Ribes i la de Vilanova vàrem sortir a sopar amb uns amics de Ribes (i de Vilabella!) en una de les terrasses que hi ha a qualsevol de les encantadores placetes de la Vilanova i de la Geltrú velles, abans d’un dels concerts del FIMPT. S’agraeix, durant el xafogós estiu a la vila, sortir a prendre la fresca lluny de la rambla i del congestionat passeig Marítim. Un cop entaulats, i emparats per la façana del Museu Romàntic, el Juan em va suggerir de tastar pop al forn, una de les delícies andaluses que la seva dona prepara, com el cazón adobao o els sevillanos, i que normalment no és a la carta. Magistral. Sense cap esperança d’arribar a preparar aquell senzill plat com ella, vaig començar a rumiar com prepararia jo un pop al forn.
Dins el nostre àmbit cultural i culinari, només vaig trobar una recepta de pop al forn: a la manera de Menorca. La recepta, que jo no he provat encara, fa molt bona pinta. Venia a ser la següent: En una cassola de fang es posen patates a rodanxes i ceba tallada en juliana, i es salen. A sobre es posa el pop tallat, en cru, que prèviament hem tingut congelat durant al menys una setmana, per estovar les seves fibres. Llavors s’hi aboca un gotet d’oli, un d’aigua i un de llet. A sobre es posen rodanxes de tomàquet madur, una mica de sucre a cada rodanxa per evitar l’acidesa i es cobreix tot amb pa ratllat. S’acaba d’amanir amb un rajolí d’oli i s’enforna, a 170 graus, durant una hora o una hora i mitja, punxant de tant en tant amb la punta d’un ganivet per saber si el pop és prou cuit.
Però el pop que jo havia menjat aquella nit també tenia, a més a més de patates i ceba, el color i el picantet del pebre vermell i de l’all. Recordava lleugerament la manera de cuinar el bacallà a la llauna. Amb tots aquests elements, i després d’un parell de proves, vaig trobar una manera de fer un pop al forn que als de casa ens va agradar.
En una recepta anterior explico com coure el pop (estem parlant de pops d’una mida considerable, de més d’un quilo i mig) i com aprofitar les puntes de les potes i la bossa per fer pilotilles de pop. La part gruixuda de les potes és la que he fet servir per preparar la recepta d’avui.
És molt senzill. En una paella amb oli d’oliva estovo unes patates tallades a rodanxes no gaire gruixudes i ceba tallada en juliana sofregint-les amb foc no gaire alt. Quan la ceba tot just comença a agafar color, retiro la ceba i la patata a un escorredor.
Al mateix oli poso força all tallat a làmines més aviat fines, i els hi dono un parell o tres de tombs.
Tot seguit poso un parell de cullerades de polpa de nyora. Per treure la polpa de la nyora, cal obrir-la i treure-li les llavors i el peu, i posar-la en remull amb vi blanc. Un cop rehidratada, amb una cullereta cal rascar la part interior i treure la polpa. La pell, molt dura, és força indigesta.
Tornem a la paella! Cal remenar força la nyora abans no es cremi, i incorporar de seguida el vi blanc que he fet servir abans. A la recepta del bacallà a la llauna es fa servir pebre vermell en pols, en comptes de nyora. També queda bé, però a mi m’agrada més fer servir la polpa.
Quan el vi s’hagi reduït, poso una mica de l’aigua de bullir el pop, i també ho faig reduir.
En una llauna d’anar al forn, poso la ceba i la patata i ho salo una mica, a sobre les potes de pop (que no cal salar) i ho rego tot amb la preparació de la paella.
Ho porto al forn, a 170 o 180 graus, durant una mitja horeta i ja tinc el plat preparat.
Com acostuma a passar en aquests plats, les patates són tan o més bones que el tall!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada