Fideus a la cassola

Fideus a la cassola amb salsitxes, botifarró i carxofes

Un dels esquemes típics de la cuina del sofregits i les picades, és el següent: Amb oli d’oliva preparem un sofregit, normalment amb ceba, pebrot i tomàquet. Incorporem proteïna animal i la sofregim. Tot seguit un cereal (arròs o pasta), patates o llegums. Ho remullem tot amb brou o aigua i ho fem bullit tot plegat. I hi afegim una picada a cinc minuts del final.

Aquest esquema, amb totes les variants que vulgueu, el trobarem repetit a molts dels plats del nostre país. Als arrossos, en paella o a la cassola, de vegetals, de peix i marisc o de carns. Pel que fa a la pasta, aquest esquema el trobem als fideus rossejats i les fideuas, els “pistonats” i els fideus a la cassola. Si anem a buscar, també ho podem trobar en alguns ranxos mariners, com l’all cremat. Algunes preparacions de llegums, com les faves ofegades o a la catalana també s’inicien amb un sofregit, i uns cigrons o unes mongetes estofades porten sofregit i poden portar picada.

Els fideus a la cassola poden ser una solució ràpida i còmoda per solucionar un àpat al migdia: podem deixar la preparació feta del dia abans i només caldrà escalfar l’aigua o brou, sofregir el fideus i coure’ls, tot pegat, 10 o 12 minuts.

La base d’uns bons fideus a la cassola és un sofregit potent. A la mateixa cassola on farem el fideus posem força ceba tallada petita amb una mica d’oli. Si hem de posar pebrot vermell, aquest és el moment, també tallat petit. Quan canviïn de color, posarem una mica d’all tallat petitet, el pebrot verd, si fos el cas, i, dues voltes després, el tomàquet madur, escaldat, pelat i tallat petit o ratllat.

Ja vaig explicar en una altra entrada del bloc que cal aprofitar la feina feta quan preparem altres plats com rostits o estofats, alls cremats, sarsueles, etc..., doncs poden servir de base a uns bons fideus a la cassola.

Si preparem els fideus amb peix i marisc, haurem de seguir el mateix procediment que fem servir per preparar un arròs: primer passarem per oli calent el marisc i el peix per marcar-los i en aquest oli farem el sofregit.

Si els preparem de carn, cal sofregir prèviament les carns a la mateixa cassola, i un cop sofregida, jo hi poso la ceba (una bona quantitat) i el pebrot, sense treure la carn, (pollastre, conill, i sobre tot, costella de porc, els meus fideus preferits). La carn cal posar-la a la cassola amb el seu punt de sal i pebre. Quan la ceba s’ha tornat transparent, cal posar-li, si cal, l’all, el tomàquet i alguna herba aromàtica com llorer, farigola, romaní... Poso la tapa a la cassola i ho deixo fer xup xup una bona estona, i així aconsegueixo estofar la carn. De vegades hi poso també un rajolí de vi, si en corre pel frigorífic.

Ara és el moment de tirar uns grapats de fideus, (jo faig servir fideus grossos o de fideuà, però amb fideus fins també resulta). Els hi donem quatre voltes, rossejant-los una mica perquè no es covin i agafin tots els gustos del sofregit, i hi tirem aigua o brou, en la proporció de doble de líquid que de pasta en volum. Cal tirar el líquid bullint, i mantenir el bull una estona. Després, com en els arrossos, afluixarem el foc. Podem afegir una picada d’all i julivert, i si tenim una mica de fetge de conill, de pollastre o de rap, fregidet, també l’incorporem a la picada, que li donarà una altra alegria al plat. La picada la deixatarem amb el mateix brou dels fideus. Cal que quedin una mica sequets.

Els fideus a la cassola de la fotografia els vaig fer amb unes salsitxes (llonganises de Vilabella) tallades petites, que vaig incorporar a la cassola quan la ceba es va tornar transparent. Quan les salsitxes van agafar color, vaig posar unes escarxofetes tallades a quarts, que ja s’acaba la temporada. No els hi vaig posar pebrot, doncs un dels comensals no el tolera gaire, i com a condiment especial vaig incorporar un botifarró esparracat, que li va donar aquell punt de color, gust i melositat que tan m’agrada.