dissabte, 30 de març del 2013

Carxofetes en conserva

Carxofetes en conserva

Aquest dia una bona amiga, després d’un viatget a Itàlia, em va fer arribar una recepta de conserva de carxofetes. Una delícia.
A d’altres entrades d’aquest blog ja havia parlat de les carxofes, quan vaig explicar com les cuino amb conill, o com a part important d’arrossos cuinats en paella o cassola. D’altra banda, ja he parlat també de diferents tècniques tradicionals per conservar els aliments, sobretot dels escabetxos o dels confits en llar o oli. 
La recepta d’avui és a mig camí entre un escabetx i una conserva en oli.
Les carxofetes que farem servir no es solen trobar a les grans superfícies comercials, ni als supermercats. Cal anar a buscar-les a les parades dels pagesos del mercat, botiguetes de barri o similars. Tenen menys valor comercial que les grans carxofes per fer a la brasa, perquè són les més petites i el rendiment entre el rebuig (fulles verdes) i la part aprofitable (cor blanc) és menor. Però també poden ser les més tendres...
Començarem preparant les carxofes: tallarem les cues arran, els hi traurem les fulles exteriors més verdes fins a arribar a la part més blanca, tallarem la part superior de les fulles que quedin i repassarem amb el ganivet el naixement de les fulles. Si disposeu de guants, us estalviareu haver de rentar-vos després les mans amb vinagre, perquè de ben segur que tindreu tots els dits negres.
Tindrem preparat un bol amb aigua, sal i el suc d’una llimona, i així que les tinguem netes, les submergirem per evitar que s’oxidin i es tornin negres. Les tindrem dins el bol ben bé una hora, i perquè encara ens quedin més blanques, podem posar una mica de farina a l’aigua, que barrejarem bé.
En un pot per anar al foc posarem vinagre de vi blanc i ho farem bullir. Hi abocarem les carxofes escorregudes i les escaldarem, un cop el vinagre torni a bullir, durant dos minuts, o tres si són una mica més grans. També es pot posar una mica de vi blanc, en proporció variable, al gust de cadascú.
Passat aquest temps les abocarem de cap per avall en un colador i deixarem que s’escorrin i refredin unes vuit o deu hores.
Tindrem preparats pots de vidre amb tapadora hermètica, millor si els hem esterilitzat fent-los bullir en aigua una bona estona.
Anirem posant les carxofetes dins el flascó de vidre, amb una mica d’all tallat petit i alguna fulla de llorer, i ho cobrirem tot amb oli d’oliva verge (també es pot barrejar amb un oli més suau, i més baratet!). Taparem el pot i ho guardarem en un lloc fosc i fresc, com a mínim vint dies.
A la recepta original, les carxofes les aromatitzen amb all i llorer, però també s’hi pot posar api i julivert, o bitxo picant esmicolat, boletes de pebre negre, clau d’espècie, baies de ginebre, romaní, espígol, farigola,... amb qualsevol d’aquests elements o de les seves combinacions obtindrem diferents versions de les carxofetes.
No cal dir que són perfectes com antipasto, que diuen els italians, com a aperitiu: amb un filet d’anxova dessalat, o un seitó en vinagre, o amb una mica de pebrot escalivat, o amb una mica de formatge tipus feta, unes olives, o... També en amanida o entremesos, o com a guarniment de carns o peixos. Segur que tenir algun pot de carxofetes al rebost us pot resoldre alguna menjada.
Sens dubte, la part més difícil de la recepta és esperar com a mínim vint dies per poder destapar el pot i menjar-les.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada