dimarts, 28 de maig de 2013

Tallarins amb curri suau de salsitxes i pinya

Tallarins amb curri suau de salsitxes i pinya
Els dissabtes a casa es dina pasta. La pasta és un bon recurs, a l’hivern i a l’estiu, i segons com, pot ser el plat únic d’una menjada, tan baratet com vulguis o tan sofisticat com t’atreveixis. Agrada gairebé a tothom, i té infinites possibilitats, cuinada amb carns, amb peix o marisc, amb verdures, amb salses, en sopes, en amanides, ... La seva varietat també es enorme, pasta plana (canelons i lasanyes), petita (pistons, conxes, fideus de cabell d’angel, “maravilla”,...), llarga (espaguetis, tallarins,...), farcida (tortellini, ...), macarrons, galets, llacets, espirals... Cada llibre de cuina fa una classificació diferent, i si a més a més és italià, la cosa es complica encara més. 
A l’hivern normalment faig pasta llarga amb alguna salsa. Una de les que més ens agrada és una salsa que faig amb tonyina i olives.
Per fer aquesta salsa cal sofregir en una paella ceba tallada petita. L’oli que faig servir és el que he escorregut de les llaunes de tonyina en conserva d’oli d’oliva de la mateixa recepta. Quan la ceba s’ha estovat, hi poso una mica d’all tallat petit. De vegades també hi poso una mica de pebrot verd de fregir, tallat petit, sobre tot si no he de posar olives.
Tot seguit hi poso tomàquet tallat a daus, escaldat i pelat, sense llavors. Al mercat hi ha excel·lents pots de tomàquet en conserva que ja venen tallats i pelats, i ens estalviem una feina. Tot i això, si podem disposar de bons tomàquets del mercat, paga la pena.
Després d’incorporar el tomàquet, poso algunes herbes aromàtiques (orenga, farigola, romaní,...) esmicolades, i que faci xup xup una estona. Si el tomàquet és una mica àcid hi poso un polsim de sucre, però si és prou madur, el posem sense pell, i el fem a foc suau, normalment no cal.
Mentre es va fen el sofregit, prepararem les olives. Normalment faig servir olives en conserva sense pinyol, blanques i negres. Cal tallar-les a rodanxetes. De vegades també poso alguna conserva en vinagre, com tàperes, pastanagues o cogombrets, també tallats petits.
No cal concentrar el sofregit, només fregir una mica el tomàquet.
En aquest punt poso les olives tallades. Dues voltes i la tonyina en conserva que he escorregut prèviament d’oli i esmicolat, i una mica de tonyina en escabetx també ben escorreguda, que li dona un puntet. Dues voltes més i ja podem apagar el foc.
Cal bullir la pasta en força aigua amb sal i escorre-la. A mi m’agrada un punt forta, allò que a Itàlia diuen al dente.
Normalment ho acompanyem amb formatge ratllat. Una bona opció, si no l’has de menjar immediatament, és preparar una safata de forn amb la pasta i la salsa barrejades, posar formatge per sobre, i, en poc abans de servir, donar un cop de forn fins a gratinar el formatge.
El plat de la fotografia el vaig pensar un divendres mentre feia cua a la meva polleria de referència del Mercat del Centre, Polleria Ribé, tot rumiant amb quina salsa acompanyaria la pasta per sorprendre als meus fills l’endemà. A part de pollastres i conills, tenen tot un seguit de preparats de confiança, la majoria d’elaboració pròpia, i entre d’altres, unes magnífiques salsitxes de pollastre amb curri.
Amb inspiració oriental, vaig sofregir ceba amb una mica d’oli.
Amb unes tisores vaig tallar les salsitxes amb curri ben petites.
Quan la ceba es va tornar transparent vaig incorporar a la paella les salsitxes i les vaig deixar sofregir una bona estona.
A banda vaig tallar pinya natural a dauets.
Quan la carn va estar prou sofregida, vaig incorporar la pinya a la paella i li vaig donar quatre voltes més.
Una mica de Pedro Ximénez al sofregit va prevenir que la pinya fos massa àcida i li va donar aquell puntet dolç.
Quan el vi es va reduir, vaig posar llet de coco, que ja podem trobar en qualsevol supermercat, i vaig deixar que fes xup xup una estona.
Si no trobeu llet de coco, o no us agrada, podeu substituir-la per crema de llet.
El resultat es pot veure a la fotografia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada