dilluns, 21 d’abril de 2014

Arròs de bacallà amb faves i carxofes

Arròs de bacallà amb faves i carxofes
Per la meva edat, el bacallà sempre l’he associat a la setmana santa. Va haver un temps en que en aquest estat en el que encara hi som, per setmana santa (i els dimecres de cendra, i tots els divendres de quaresma...), no es podia menjar carn. 
Aquesta època de l’any era molt diferent de la resta: els entrepans no podien ser d’embotits ni de pernil, com a molt de formatge, o de sardines o tonyina de llauna. No anàvem a escola, però no fèiem ben bé vacances: no podies fer festes (guateques) amb els amics, no podies anar al cinema, la programació de la tele, normalment avorrida i amb dos canals, es tornava encara més insuportable, i com a molt, posaven alguna pel·lícula de romans, sempre les mateixes, en mig de retransmissions inacabables de processons... Sort que el diumenge de rams estrenàvem (l’any que tocava...) roba i lluíem palmes i  palmons, per anar a fer la foto de rigor a la rambla, i a les postres ens menjàvem els currotacos que duien penjats.


Els àpats del dia a dia també canviaven, i arribaven els temps dels escabetxos de peix blau,  els divendres sant menjar sardines i arengades al camp, les mones que et regalaven els padrins (i els micos!), i l’arròs amb patates i bacallà i els huevitos con leche y canela que preparava la meva àvia Julia, inoblidables.

Encara no m’he atrevit a provar de fer aquell esplèndid bacallà que ens va emportar de la seva Extremadura natal. Ja havia explicat que cuinar arròs sempre m’ha fet un gran respecte. Però algun dia ho provaré de fer!

Casualment aquest dia rondava pel congelador de casa un llom de bacallà dessalat, i vaig decidir dedicar aquest altre arròs als meus fills, un arròs de bacallà amb favetes i carxofes, que encarà són de temporada.

El dia abans vaig deixar el bacallà a la nevera, sobre una reixeta per aïllar-lo de l’aigua que fa durant la descongelació.

A la cassola on volia fer l’arròs vaig posar un bon raig d’oli d’oliva i vaig sofregir força ceba tallada petita, a poc foc, anant remenant, fins que va agafar aquell color marronet. Llavors hi vaig posar uns alls tendres  tallats petits. Anar remenant i que es faci un bon sofregit.

Tot seguit vaig afegir les faves i poc després les carxofes, tallades a quarts, i vaig tapar la cassola per estovar-les. A poc foc ho vaig anar potxant.

En aquest punt vaig incorporar la polpa de nyora que vaig hidratar amb una mica de vi blanc, que també vaig incorporar a la cassola, i la vaig tapar.

Quan les carxofes i les faves es van estovar, vaig apujar el foc i vaig abocar el bacallà, sense pell i tallat a daus. Si cal, afegiu una mica d’oli per tal de marcar el bacallà, sense arribar a coure’l del tot.

Va ser el moment de posar l’arròs, remenar amb molta compte per no trencar el bacallà i afegir el brou de peix que tenia bullint.

A part vaig preparar una picada d’all i julivert, i cinc minuts abans d’apagar el foc, la vaig abocar a la cassola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada