Sípia a la bruta

 

Sípia a la bruta

Aquest és un d’aquells plats típics de la platja, dels que feien els ranxeros a les barques i que encara no havia publicat. És una d’aquelles receptes que donen sentit a aquest bloc. 

Cap de les accepcions que el diccionari de l’IEC recull el significat que per a algú de Vilanova o de la Geltrú té la paraula "bruta" quan acompanya a la paraula "sípia". Cuinar “a la bruta” no vol dir que cuinem de manera poc neta, ni salvatge, ni contràriament a la decència, l’ètica o l’honestedat, ni de manera poc refinada. Bé, potser d’aquesta darrera una mica sí...

Catxoflino

 

Aquest dia una molt bona amiga, de les que hi són quan les necessites, em va convidar a dinar un dels seus plats estrella, el catxoflino. A ella li agrada la cuina i el bon menjar tant com a mi, i dos del plats en els que excel·leix són els cargols fregits (un dia en parlaré) i el catxoflino. Malauradament, sóc dels pocs que encara treballen en el meu cercle d’amistats més íntim, i no va poder ser... Tot i això, l’endemà tenia una carmanyola amb un platet per a mi a la rostisseria del seu marit, un gran gironí de la Vall d’En Bas i també un bon amic. Com deia aquell, després de reposar un dia, va ser BRUTAL! 

Sopes fredes. Oliaigu

Oliaigu amb figues fresques

Menorca. Poetes i altres savis han descrit molt millor del que jo ho pogués fer mai els sentiments que inspira s'illa, per això només us diré que si mai em perdeu de vista busqueu-me per aquell país...
Estiu. Calor. A la meva terra, xafogor intensa, enganxifosa, gairebé insuportable.... Per això moltes vegades inicio els àpats amb una bona amanida, o amb una sopa freda.

Ragú de tonyina fresca

Espaguetis amb ragú de tonyina fresca

D'un temps ençà, a casa, els dissabtes es menja pasta. Gairebé tots els dissabtes em llevo d'hora i vaig al Mercat del Centre a fer la compra setmanal de productes frescos. Una de les magnifiques parades que sovintejo és dedicada a la pasta i d'altres productes italians. La pasta és un bon recurs, hivern i estiu, per preparar un àpat de plat únic. Si venen els nois (i les noies) a dinar a casa, o qualsevol amic, és garantia d'èxit. Alerta, però, a casa no trobareu mai macarrons ni canelons de carn! Coses de la infantessa...

Arròs de bacallà amb faves i carxofes

Arròs de bacallà amb faves i carxofes

Per la meva edat, el bacallà sempre l’he associat a la setmana santa. Va haver un temps en que en aquest estat en el que encara hi som, per setmana santa (i els dimecres de cendra, i tots els divendres de quaresma...), no es podia menjar carn. 

Canelons de peix

Canelons de peix

Cada Festa Major és diferent, tant si la vius des de dins com si la vius des de fora. L'any passat va ser molt especial, per primer cop des de feia més de 10 anys no vaig sortir als cercaviles portant la mulassa gran de Vilanova, la Boja. Un bon amic, el Jordi Martí, que també havia portat la mulassa fins l'any anterior com jo, en va convidar a participar de la festa d'una manera diferent: fent de comentarista amb ell pel Canal Blau Televisió en la retransmissió del Vot del Poble. La experiència va ser inoblidable, ell i tot el seu equip van fer fàcil i còmoda l'experiència. Aquest any el Jordi també em va convidar a retransmetre aquest acte central de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, l'acte que li dona sentit.

Pilotilles de xai i albergínia amb salsa grega de iogurt

Pilotilles de xai i albergínia amb salsa grega de iogurt

La nostra cuina té molts lligams amb la mil·lenària cultura grega, per raons geogràfiques, amb ecosistemes semblants, i per lligams culturals. Els productes que fem servir són els mateixos o molt semblants. Al cap i a la fi, el mar que ens separa també ens uneix, i d’això fa més de dos mil anys!