Popets amb ceba i tomàquet

Popets amb ceba i tomàquet per a la revetlla de sant Joan

Els pops són cefalòpodes (cap amb potes) com les sípies, els calamars o les cananes. Tots ells són molt apreciats a la nostra taula, i el seu secret és trobar el punt just de cocció: si no arribem quedaran durs, i si ens passem, semblaran fets de cautxú. A Galícia han aconseguit fer de la cocció del pop tot un art, i transformen monstres amb unes potes de cinc centímetres de diàmetre en delícies tendríssimes. Són uns mestres!

Per fer uns popets amb ceba i tomàquet calen, no cal dir-ho, uns bons popets. Els netejarem bé, amb un cop de tisora obrim la bossa i li donem el tomb per buidar-la. Un altre tall i li traiem els ulls, i finalment amb un tercer li traiem la boca en forma de bec. Un bon raig d’aigua i llestos.

Els pops, com les sípies, fan molta aigua quan els cuinem, i es redueixen força. Cal que tots els popets que fem servir tinguin la mateixa mida. Si tenen entre quatre i deu centímetres, els poso en una olla al foc sense res més i els deixo suar, fer aigua, tapats. De seguida fan un aigua vermellosa i llavors destapo l’olla. No cal tenir el foc gaire alt i es qüestió de punxar-los amb la punta d’un ganivet o amb un escuradents, fins que els trobem prou cuits.  Cal reservar suc per continuar cuinant el plat, si no se l’han begut tot.

En una cassola farem el sofregit de ceba i tomàquet. Primer tallarem en juliana força ceba, i amb un bon raig d’oli la posarem a la cassola i li tirarem un pessic de sal. La farem a foc lent, anant remenant, fins que comenci a tenir color. Llavors hi tirarem el tomàquet madur, escaldat, pelat i tallat petit o ratllat. Foc baix, paciència i anar remenant. No té cap altra secret. Posarem una fulleta de llorer i un poc de pebre. Cal confitar molt bé el sofregit, que comenci a agafar aquell color marronós. Tasteu-lo per si és àcid, y en aquest cas, posarem un polsim de sucre. Després li afegirem un bon raig de vi blanc, i el deixarem reduir.

Un cop reduït el vi, tirarem a la cassola els popets i una mica del suc que han fet quan els hem cuit. Si no tenim suc, podem afegir aigua. El deixem fer el xup xup una estona, sempre amb poc foc. Cinc minuts abans d’apagar el foc podem posar una picada d’all i julivert, i si el plat ens queda massa aigualit, podem afegir a la picada un fruits secs o una mica de pa fregit, sec o torrat.

Si els popets són molt petits, no cal coure’ls a banda, els podem posar directament al sofregit un cop s’hagi reduït el vi.

En un proper article parlaré dels popets amb allioli. Una altra delícia.