diumenge, 31 de juliol de 2011

Origens, o el perquè de tot plegat.


La Boja!
L’altre dia vaig rellegir el Convit a la Festa Major de Vilanova i la Geltrú que va escriure la Magda Banderas i va llegir el 4 d’agost de 2005 al Saló de Plens. Això em va portar a buscar d’altres escrits seus com l’article del seu bloc Mezclando temas. Em vaig emocionar i vaig recordar un munt de sensacions, de dies viscuts. Tot plegat em va fer reflexionar sobre moltes coses i entre d’altres, sobre la importància de ser o no ser VTV (vilanoví de tota la vida), però això serà una reflexió per a un altre moment. Per cert, la Magda torna a mullar-se pel seu poble i tindrem la sort que sigui una de les Pabordesses de la Festa Major 2012!

diumenge, 24 de juliol de 2011

Esmarris (o asmarris)

Esmarris de seito, fets amb la recepta de ca la Carme.
Els esmarris és un típic plat mariner, un ranxo no gaire conegut fora dels ambients mariners o propers, i que no sol aparèixer a les cartes i menús dels restaurants, tret d’alguns típics de Torredembarra i Creixell. És un senzill plat que els pescadors que anaven a l’art de la llum feien moltes vegades per esmorzar, doncs es cuinava quan arribaven a port de bon matí, amb “la part de peix” que els hi tocava com a part de la paga.

diumenge, 17 de juliol de 2011

Fideus rossejats i fideuà

Fideius rossejats co-cuinats amb l'Albert G.M.
Als restaurants i cases de menjar de la costa sovint trobem molts plats de la cuina tradicional adaptats amb tècniques i gustos més comercials. Moltes vegades trobarem plats de peix cuinats amb fideus, i les denominacions que apareixen a les cartes i menús ens parlaran de fideuàs i fideus rossejats.
Tot i que els ingredients i les tècniques per cuinar-los són molt semblants, es tracta de dos plats diferents: a la fideuà normalment intervé el fideu gruixut i foradat, anomenat “perla”, i per fer fideus rossejats normalment farem servir fideu fi, de “cabell d’àngel”. Però la diferència principal és el rossejat dels fideus, és a dir, en el segon cas els fregirem prèviament fins que canviïn de color i es tornin rossos. Això permet no ser tan curós amb la quantitat de líquid que posarem a la paella per coure els fideus fins, doncs un cop fregits, costa més que quedin covats i necessiten menys atenció del cuiner.

dilluns, 11 de juliol de 2011

Makisushi de botifarra i bolets

La setmana passada varem anar a sopar al Bar Bodega A Punto, un petit local de cuina japonesa i mediterrània amb un celler remarcable. De les delicadeses que varem menjar cal destacar les gambes arrebossades acompanyades de salsa tàrtara: la salsa, preparada a mà per la Reiko, era de matrícula. De la sala i el celler s’encarrega el Javi. Una de les novetats del local va ser trobar a la venda alguns elements imprescindibles per a cuinar menjar japonès, i no em vaig poder estar de comprar un paquet d’arròs japonès però cultivat al Delta de l’Ebre. En propers articles parlaré de les gastronomies asiàtiques, i en especial de la japonesa, que m’atrau quasi tant com les mediterrànies. Potser perquè és el concepte de cuina mediterrània adaptat a les condicions del Japó? En parlarem.
Però avui toca parlar del makisushi de botifarra i bolets.

dilluns, 4 de juliol de 2011

Trucs i consells (I)

- Aprofitant la feina feta! Quan fem un rostit o un estofat normalment ens sobra una mica del suc resultant i alguna part de la peça de carn o de l’au que hem rostit o estofat. El mateix passa amb el suc que ens sobra d’una sarsuela de peix, d’un allcremat o d’un allipebre. Tot això és la base d’uns plats fàcils, ràpids i baratets, que aprofiten totes les “essències” del plat, concentrades al seu suc. De passada ens aprofitem de feina feta a la cuina durant el cap de setmana, que fa llàstima llençar per l’aigüera.