Mandonguilles DE sípia amb cloïsses, llagostins i musclos. |
Dels estris de la cuina de Nadal de quan jo era petit recordo les olles
enormes on es feia l’escudella, les safates d’anar al forn plenes de canelons,
i la màquina de picar carn. La màquina de picar carn era un estrany aparell metàl·lic
que tot l’any restava amagat al rebost, embolicat amb un drap. Tenia una enorme
bocota, uns budells estriats amb una recargolada peça al mig que donava tombs,
i una sortida plena de petits forats. Per activar-la calia fer anar un manubri,
feina on de vegades ens deixaven ajudar als petits. Quan arribava Nadal aquell
estrany aparell prenia tot el protagonisme: el rostit, la carn d’olla i la
resta de carns de l’escorregut de l’escudella, i alguna llauna de foie-gras,
desapareixien per la seva enorme bocota i es transformaven en una mena de cucs,
uns fideus de carn que sortien pels foradets de l’altra banda, i per això només
calia donar tombs al manubri mentre algun adult espitjava les carns amb la mà
de morter panxa endins de la màquina... Tot
això ho recordava l’altre dia, quant tornava cap a casa després de regalar-me
una màquina de picar carn (manual, però de plàstic) per fer el plat que tot
seguit us explicaré.