divendres, 23 de setembre de 2011

Mandonguilles DE sípia

Mandonguilles DE sípia amb cloïsses, llagostins i musclos.
Dels estris de la cuina de Nadal de quan jo era petit recordo les olles enormes on es feia l’escudella, les safates d’anar al forn plenes de canelons, i la màquina de picar carn. La màquina de picar carn era un estrany aparell metàl·lic que tot l’any restava amagat al rebost, embolicat amb un drap. Tenia una enorme bocota, uns budells estriats amb una recargolada peça al mig que donava tombs, i una sortida plena de petits forats. Per activar-la calia fer anar un manubri, feina on de vegades ens deixaven ajudar als petits. Quan arribava Nadal aquell estrany aparell prenia tot el protagonisme: el rostit, la carn d’olla i la resta de carns de l’escorregut de l’escudella, i alguna llauna de foie-gras, desapareixien per la seva enorme bocota i es transformaven en una mena de cucs, uns fideus de carn que sortien pels foradets de l’altra banda, i per això només calia donar tombs al manubri mentre algun adult espitjava les carns amb la mà de morter panxa endins de la màquina...  Tot això ho recordava l’altre dia, quant tornava cap a casa després de regalar-me una màquina de picar carn (manual, però de plàstic) per fer el plat que tot seguit us explicaré.

dimecres, 14 de setembre de 2011

Arròs caldós de llamàntol

Arròs caldós de llomanto a ca la Núria, una nit d'estiu.
Qualsevol dia és bo per trobar-se amb els amics al voltant d’una taula per a gaudir d’un bon ranxo i parlar del sexe dels (o de les) àngels... Però el final de l’estiu trobo que és una època especial per fer-ho, per parlar de les vacances, del nou curs que s’iniciarà, de projectes i propòsits, de xafarderies,... Aquest final d’estiu ens varem trobar a un terrat de la Geltrú amb una parella que estrenava casa (i veïnatge), al voltant d’una sarsuela i unes quantes ampolles de cava.Una setmana després la trobada va ser amb uns altres amics a un terrat de la Vilanova vella, al carrer Major, i el plat triat va ser un arròs caldós de llomanto “del país”.

diumenge, 4 de setembre de 2011

Apunts sobre menjars fets en un viatge a Porto i el Nord de Portugal (i II)

Amanida de bacallà i fesols.
Aquest és el segon i darrer recull dels apunts sobre l’estada a Portugal.
Al restaurant Larica del carrer del Conde da Vizela de Porto varem tastar un arròs de “polvo” (pop) presentat en cassola més que correcte, i una amanida de bacalhau i freijaos, amb un bacallà esqueixat al punt, ni massa salat ni aigualit. És un restaurant petitet, molt a prop de la llibreria Lello, de visita obligada, i a la vista de la Torre de los Clérigos. A la nit es troba al mig del barri de copes, amb bars que tenen música en directe a les terrasses.

dijous, 1 de setembre de 2011

Apunts dels àpats fets en un viatge a Porto i el nord de Portugal

Muro dos Bacalhoeiros, amb el pont de Dom Luis darrera
Diu el tòpic que a Portugal poden cuinar el bacallà amb una recepta diferent cada dia de la setmana durant un any, sense repetir-se. Jo no sé si serà veritat o no, però el cas és que tenen un molt bon domini del gènere, quan es posen a cuinar-lo.