Apunts sobre menjars fets en un viatge a Porto i el Nord de Portugal (i II)

Amanida de bacallà i fesols.

Aquest és el segon i darrer recull dels apunts sobre l’estada a Portugal.

Al restaurant Larica del carrer del Conde da Vizela de Porto varem tastar un arròs de “polvo” (pop) presentat en cassola més que correcte, i una amanida de bacalhau i freijaos, amb un bacallà esqueixat al punt, ni massa salat ni aigualit. És un restaurant petitet, molt a prop de la llibreria Lello, de visita obligada, i a la vista de la Torre de los Clérigos. A la nit es troba al mig del barri de copes, amb bars que tenen música en directe a les terrasses.

Arròs de pop en cassola.

Al mateix carrer, cantonada amb el carrer da Fàbrica, hi ha una típica casa de menjars, amb tots els peixos que puguis imaginar a la brasa. Al carrer da Fàbrica també hi ha un restaurant hindú que feia molt bona pinta. Potser en una altra ocasió.

Postres del Solar dos Alhos

A la riba del riu, davant l’església de Sant Francesc, hi ha el Muro dos Bacalhoeiros, i d’allà fins al pont de Dom Luís trobareu tota mena de restaurants. Varem triar un on feien un menú de maridatge de vins d’Oporto, Solar dos Alhos, i així tastàrem alguns vins diferents del més típic. A part del vi, el cal destacar les postres.

Mitges raccions de sardines i calamars a la brasa.

Un altre lloc destacat a les nits del centre és la plaça da Filipa Lencastre, on comença el túnel de Ceuta. Un dia sopàrem a una casa de menjar, dues mitges racions de sardines, grans i atlàntiques, i de lulas (calamars) a la brasa, més que suficients i boníssimes.

Presentació de peces de sushi

.

Una altra presentació

A la mateixa plaça hi ha un restaurantet amb un nom si més no peculiar. Sushi y Sangria. No feu cas del nom i si us agrada el sushi, entreu-hi. El fet de no veure cap cuiner oriental no us ha d’amoïnar: el cuiner probablement és brasiler, doncs al Brasil hi ha una gran colònia japonesa i bons mestres del sushi, d’origen oriental i autòctons, i Portugal té molta relació amb el Brasil, abans perquè era la metròpoli, tot i que ara potser han canviat les tornes i la metròpoli és el Brasil.... Per obrir boca tastarem un carpaccio de salmó, i després dues seleccions de vint-i-dues peces de sushi. Sense paraules. Evidentment no prenguérem sangria, sinó un estupend vinho verde, que marida a la perfecció amb els maquis, nigiris i demés peces que sopàrem.

Relativament a prop de Porto hi ha dues ciutats que paga la pena visitar, Braga i Guimaraes. El viatge amb uns envejables trens de rodalies nous, nets i puntualíssims és força agradable, tot i que una mica llarg (una mica més d’una hora) perquè fan parada a totes les estacions i baixadors que pugueu imaginar.

Aparador d'una botiga de licors a Braga.

La mateixa botiga.

Braga potser és la ciutat que té més esglésies de tot Portugal, i diu un amic meu que coneix força la zona que en contrast és on més es renega... Jo no sé si és veritat, però al costat d’una botiga d’imagineria religiosa hi havia una lonja on venien Licor da Merda i altres licors en les ampolles que veieu a les fotografies.  El restaurant on dinarem, Taberna Do Migaitas, és a tocar de la Se (catedral).

El senyor Migaitas deu ser un catxondo.

Una bona amanida per preparar l’estomac i un xai al forn exquisit, regat amb un bon vi de la part més alta del Duoro portuguès, molt semblant als de la Ribera de Duero que hi ha a Castella, posat en garrafa (ampolla) especialment per a ells. El detall de l’ampolla és la foto del propietari de la taberna vestit de bisbe...

Mitja racció de vedella estofada...

Guimaraes serà capital cultural europea 2012. Està força endreçadeta, tot i que encara falta enllestir algunes obres. Diuen que és el bressol de Portugal, doncs allà va néixer el primer duc que es va proclamar Rei de Portugal. Precisament el palau on va néixer, Paço dos Duques de Bragança, va ser totalment reformat i reconstruït pel seu dictador, Salazar, amb unes pretensions i un gust més que dubtós. El restaurant triat per dinar, Solar do Arco, va ser un encert, i la vedella estofada estava molt ben cuinada i tendríssima.

Portugal és un país que ens agrada i de ben segur que tornarem.