 |
| Carxofetes en conserva |
Aquest dia una bona amiga, després d’un
viatget a Itàlia, em va fer arribar una recepta de conserva de carxofetes. Una
delícia.
A d’altres entrades d’aquest blog ja havia
parlat de les carxofes, quan vaig explicar com les cuino amb conill, o com a
part important d’arrossos cuinats en paella o cassola. D’altra banda, ja he
parlat també de diferents tècniques tradicionals per conservar els aliments,
sobretot dels escabetxos o dels confits en llar o oli.
La recepta d’avui és a mig camí entre un
escabetx i una conserva en oli.
Les carxofetes que farem servir no es solen
trobar a les grans superfícies comercials, ni als supermercats. Cal anar a
buscar-les a les parades dels pagesos del mercat, botiguetes de barri o
similars. Tenen menys valor comercial que les grans carxofes per fer a la brasa,
perquè són les més petites i el rendiment entre el rebuig (fulles verdes) i la
part aprofitable (cor blanc) és menor. Però també poden ser les més tendres...
Començarem preparant les carxofes: tallarem les cues
arran, els hi traurem les fulles exteriors més verdes fins a arribar a la part
més blanca, tallarem la part superior de les fulles que quedin i repassarem amb
el ganivet el naixement de les fulles. Si disposeu de guants, us estalviareu
haver de rentar-vos després les mans amb vinagre, perquè de ben segur que
tindreu tots els dits negres.
Tindrem preparat un bol amb aigua, sal i el suc d’una
llimona, i així que les tinguem netes, les submergirem per evitar que s’oxidin
i es tornin negres. Les tindrem dins el bol ben bé una hora, i perquè encara
ens quedin més blanques, podem posar una mica de farina a l’aigua, que
barrejarem bé.
En un pot per anar al foc posarem vinagre de
vi blanc i ho farem bullir. Hi abocarem les carxofes escorregudes i les escaldarem,
un cop el vinagre torni a bullir, durant dos minuts, o tres si són una mica més
grans. També es pot posar una mica de vi blanc, en proporció variable, al gust
de cadascú.
Passat aquest temps les abocarem de cap per
avall en un colador i deixarem que s’escorrin i refredin unes vuit o deu hores.
Tindrem preparats pots de vidre amb tapadora
hermètica, millor si els hem esterilitzat fent-los bullir en aigua una bona
estona.
Anirem posant les carxofetes dins el flascó de
vidre, amb una mica d’all tallat petit i alguna fulla de llorer, i ho cobrirem
tot amb oli d’oliva verge (també es pot barrejar amb un oli més suau, i més
baratet!). Taparem el pot i ho guardarem en un lloc fosc i fresc, com a mínim
vint dies.
A la recepta original, les carxofes les aromatitzen
amb all i llorer, però també s’hi pot posar api i julivert, o bitxo picant
esmicolat, boletes de pebre negre, clau d’espècie, baies de ginebre, romaní,
espígol, farigola,... amb qualsevol d’aquests elements o de les seves combinacions
obtindrem diferents versions de les carxofetes.
No cal dir que són perfectes com antipasto, que diuen els italians, com a
aperitiu: amb un filet d’anxova dessalat, o un seitó en vinagre, o amb una mica
de pebrot escalivat, o amb una mica de formatge tipus feta, unes olives, o...
També en amanida o entremesos, o com a guarniment de carns o peixos. Segur que
tenir algun pot de carxofetes al rebost us pot resoldre alguna menjada.
Sens dubte, la part més difícil de la recepta
és esperar com a mínim vint dies per poder destapar el pot i menjar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada