Sípia a la bruta

 

Sípia a la bruta

Aquest és un d’aquells plats típics de la platja, dels que feien els ranxeros a les barques i que encara no havia publicat. És una d’aquelles receptes que donen sentit a aquest bloc. 

Cap de les accepcions que el diccionari de l’IEC recull el significat que per a algú de Vilanova o de la Geltrú té la paraula "bruta" quan acompanya a la paraula "sípia". Cuinar “a la bruta” no vol dir que cuinem de manera poc neta, ni salvatge, ni contràriament a la decència, l’ètica o l’honestedat, ni de manera poc refinada. Bé, potser d’aquesta darrera una mica sí...

Catxoflino

 

Aquest dia una molt bona amiga, de les que hi són quan les necessites, em va convidar a dinar un dels seus plats estrella, el catxoflino. A ella li agrada la cuina i el bon menjar tant com a mi, i dos del plats en els que excel·leix són els cargols fregits (un dia en parlaré) i el catxoflino. Malauradament, sóc dels pocs que encara treballen en el meu cercle d’amistats més íntim, i no va poder ser... Tot i això, l’endemà tenia una carmanyola amb un platet per a mi a la rostisseria del seu marit, un gran gironí de la Vall d’En Bas i també un bon amic. Com deia aquell, després de reposar un dia, va ser BRUTAL!