Cananes amb ceba |
Les cananes són els parents pobres de
la família del cefalòpodes. Al grup dels “cap-amb-potes” també trobarem els
pops, les sípies i els calamars. A Galiza els avis dels pops els preparen de
manera excepcional, i en aquest bloc trobareu la recepta per cuinar-los amb ceba
i tomàquet. Properament els més petitons els farem amb allioli. La senyora
sípia, present a tota mena d’arrossos, fideuats
i rossejats, fa el paper principal a l’arròs
negre, i quan pugui us explicaré com preparo la vilanovina sípia a la
bruta. Però potser el parent més proper, el que més s’assembla a la canana, és
el calamar. El senyoret calamar el trobarem, com la sípia, amb arrossos, amb fideus,
a sarsueles,
i fent de protagonista quan el farcim o el fregim enfarinat (a l’estil andalús).
A mi com més m’agraden, i em porten a la meva infància de visita a la plaça
Reial de Barcelona amb el meu pare, és preparats a la romana. Però a la romana
amb vestit de sastreria, amb arrebossat artesanal i casolà, com antigament, i no amb un pret-a-porter del
senyor zara, congelat o refrigerat a qualsevol supermercat, que pretén copiar
l’original i genuí, i està fet amb ves a saber quines potingues.