dilluns, 24 d’octubre del 2011

Conill a l'all

Conill a l'all
En un dels primer articles d’aquest bloc, La cuina dels sofregits i les picades, parlava de la cuina de proximitat i dels productes autòctons. No costa gens d’imaginar que els ibers que van habitar la Ciutadella de Calafell o la d’Olèrdola, i potser els de la vila de Darró, poguessin cuinar els conills que caçaven, de manera semblant al plat que comentaré avui. De fet tots, o gairebé tots els productes que farem servir per cuinar-ho els tenien a l’abast. Tot i això, les tècniques de cuina que feien servir eren diferents, i, en tot cas, la cuina més elaborada només era a l’abast de les elits dirigents.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Arròs en paella cuinat amb llenya


Arròs en paella a la masia de La Serra
L’entitat Els Xulius de Sant Pere de Ribes fa disset anys que pel mes d’octubre celebra unes jornades de convivència que inclouen, entre altres, un concurs de paelles. La organització distribueix entre els grups participants els ingredients necessaris per fer un arròs en paella cuinat amb llenya, i al voltant de les 12 del migdia es troben als terrenys de la Masia de La Serra, seu de la bodega Vega de Ribes que té uns magnífics vins ecològics del Garraf. Ahir  també hi varem ser i els vam tastar.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Botifarres


Botifarra crua, botifarrons de ceba i salsitxetes trufades.
La botifarra és un joc de cartes. El meu primer contacte amb ell va ser a la cantina de d’institut, on s’aprenien altres coses que no explicaven a classe. Quan jo estudiava, a Vilanova només n’hi havia un, d’institut! Després vaig aprendre a jugar al Rossell i al Foment, tot i que pugui semblar contradictori per ser dues escoles diferents i gairebé antagòniques d’entendre aquest joc.
Botifarra és també el malnom d’un esplèndid cantautor de La Costera, Pep Gimeno, que varem tenir la sort d’escoltar al nou auditori, amb el seu disc “Te’n cantaré més de mil”.
Però les botifarres de les quals vull parlar avui són unes altres. Vull parlar d’un embotit emblemàtic de la nostra cuina, i de les seves diferents variants.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Arròs cremós

Arròs cremós amb botifarrons de Vilabella i peus de porc
De totes les possibilitats que l’arròs ens dona per cuinar-lo, potser el que resulta més fàcil de fer i el que alhora ens garanteix un èxit gairebé segur és l’arròs cremós, a banda de “l’arròs blanc” que ens feien quan teníem mal de panxa. Per aconseguir un arròs sec, com el fet en paella, cal mantenir unes proporcions gairebé exactes entre arròs i líquid de cocció, entre el temps de cocció i la intensitat del foc, tot això a més a més de la preparació del sofregit i dels altres elements que l’integraran: carns, peixos, verdures.... El mateix passa amb un arròs caldós, encara que la quantitat de líquid no és tan precisa, la possibilitat que se’ns covi és molt gran.