Pilotilles de pop i de tonyina fresca |
Fa uns dies vaig
comprar un pop fresc que feia una mica més de quilo i mig. Per poder cuinar un
pop d’aquesta mida cal congelar-lo prèviament durant un temps pet tal de poder
“trencar” les seves fibres i aconseguir fer-lo tendre. A diferència dels popets, per bullir un pop tan gran faig servir les instruccions d’un expert
gallec: cal descongelar el pop posant-lo el dia abans a la nevera. Un cop
descongelat, el rentem amb aigua freda. Omplim l’olla més gran que tinguem amb
aigua i la fem bullir (sense sal i sense res més), i “enganyem” el pop tres
vegades, es a dir, l’introduïm i el traiem tres vegades de l’aigua, perquè no
perdi la pell durant el procés de cocció. Les puntes de les potes s’arronsaran.
Ha de bullir, a foc no gaire alt, durant un mínim de mitja hora o tres quarts.
Per saber quan és tendre, el punxarem amb un escuradents o la punta d’un
ganivet. Quan ja el tinguem al punt, apagarem el foc i el deixarem reposar una
estona dins l’olla. Després el deixarem refredar en una safata. Farà una
miqueta de suc gelatinós, que recollirem i aprofitarem.