diumenge, 27 de novembre del 2011

Pilotilles de pop


Pilotilles de pop i de tonyina fresca
Fa uns dies vaig comprar un pop fresc que feia una mica més de quilo i mig. Per poder cuinar un pop d’aquesta mida cal congelar-lo prèviament durant un temps pet tal de poder “trencar” les seves fibres i aconseguir fer-lo tendre. A diferència dels popets, per bullir un pop tan gran faig servir les instruccions d’un expert gallec: cal descongelar el pop posant-lo el dia abans a la nevera. Un cop descongelat, el rentem amb aigua freda. Omplim l’olla més gran que tinguem amb aigua i la fem bullir (sense sal i sense res més), i “enganyem” el pop tres vegades, es a dir, l’introduïm i el traiem tres vegades de l’aigua, perquè no perdi la pell durant el procés de cocció. Les puntes de les potes s’arronsaran. Ha de bullir, a foc no gaire alt, durant un mínim de mitja hora o tres quarts. Per saber quan és tendre, el punxarem amb un escuradents o la punta d’un ganivet. Quan ja el tinguem al punt, apagarem el foc i el deixarem reposar una estona dins l’olla. Després el deixarem refredar en una safata. Farà una miqueta de suc gelatinós, que recollirem i aprofitarem.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Espigalls (o brotons?)

Espigalls i patates amb un rajolí d'oli d'oliva. I no cal res més!
Amb el gust dels panellets i les castanyes de Tots Sants a la boca arriba la Fira de Novembre. Records de l’any que vaig estrenar aquell abric que em va agradar tant, una trenca blava.... Records de la furgoneta-estand del Cola-cao, que tots dibuixàvem per participar al concurs de dibuix i era la preferida de tota la canalla pels potets petits d’aquells polvos tant bons i els globus que donaven,... Records del camió del venedor de mantes que es col•locava al carrer de Cuba amb la Rambla, amb un micro enganxat amb filferro del coll i que sempre cridava, “si se lleva este lote además le regalo no una ni dos, sino una manta “samorana” y un juego de toallas y ”... Records dels primers pollastres a l’ast, amb aquella olor que impregnava tota la rambla... records del fred que feia a les atraccions de la fira, a la plaça de les Casernes, tot esperant que aquella nena que t’agradava s’acostés als autos de xoc... i records dels espigalls. Amb la Fira, el fred, i amb el fred, els espigalls.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Pollastre rostit

Pollastre rostit per l'aniversari de l'Albert
A un article anterior deia que hem perdut el costum d’anar a comprar als mercats. Ja siguin les presses, la comoditat o la mandra, ara anem a un súper o a una gran superfície un cop a la setmana (o al mes!)  i carreguem neveres i congeladors. Comprant en aquests llocs ens perdem el protagonista d’aquest plat, el Pollastre De Debò. Jo tinc la meva polleria de referència al Mercat del Centre de Vilanova, la Polleria Ribé. Un cop a l’any, al voltant de les festes de Nadal, accepten encàrrecs d’uns pollastres que avui dia són molt especials, uns pollastres criats com abans es feia als masos, a l’aire lliure i menjant gra. La textura i el color de la seva carn i el seu gust no tenen cap semblança amb els pobres pollastres de consum diari engreixats en el menor temps possible en naus industrials. Normalment encarrego dos, d’aquest pollastres. Un serveix per fer el rostit de Nadal, a la manera tradicional, amb orellanes i pinyons, i l’altre el congelo per alguna ocasió especial que es presenti durant l’any. Enguany li ha tocat al setzè aniversari del meu fill petit.