dilluns, 26 de març del 2012

Calçots, ceballots i calçotades


Calçots!
Altres pobles tenen el costum de fer de les barbacoes comunitàries fets socials destacables, i es troben i rosteixen diversos talls de carn o peix al voltant del foc i de les brases, i a peu dret, xerren, beuen i mengen. A Catalunya, i més concretament a la perifèria del que va ser el país dels cossetans, quan fem barbacoes rostim cebes tendres! 

diumenge, 18 de març del 2012

Calamars farcits


Calamars farcits
En diversos articles he parlat dels cefalòpodes. En aquest grup dels “cap-amb-potes” trobarem els pops, les sípies, les cananes i els calamars. Ja vaig explicar com cuino els pops petits amb ceba i tomàquet i com bullo el pop per fer un allipebre, unes pilotilles o pop al forn. Amb la sípia vaig preparar unes mandonguilles de sípia, i vaig explicar com tenen el paper de protagonista a l’arròs negre. En un altre article vaig dir que les cananes són els parents pobres, tenen un gust potent i costen de fer tendres, i les vaig cuinar amb cebaAra ja toca parlar dels calamars, calamans com diu algú a baix a mar. Un record especial pel meu amic Jose Alfredo, que durant alguna nit de setembre em portava al calamar en el seu veler, i els fèiem amb potera i llum de gas... Jo sempre acabava satisfet i totalment marejat.

diumenge, 4 de març del 2012

Fricandó


Fricandó de vedella amb ceps
Ja ha passat el Carnaval i la seva ressaca. Un dels bons record que quedaran és el dinar que el Ball de Malcasats vam fer a l’Agrupa el Dissabter de Carnaval. A part de la companyia i els músics, excel·lents, la Ina va brodar un  fricandó... immillorable!
El fricandó és un dels plats més típics de la cuina catalana. La part fonamental són uns filets prims de vedella enfarinats i fregits, i bolets, com a matèria primera, i un sofregit i una picada, trets característics d’aquesta cuina.