dilluns, 25 de juny de 2012

Suquet de gambes de Vilanova amb fesols de Santa Pau


Suquet de gambes de Vilanova amb fesols de Santa Pau
Fa uns dies vaig fer el bateig en globus amb l’empresa Vol de Coloms, de Santa Pau (Garrotxa), gràcies a un regal que amb motiu del meu cinquantè aniversari un grup de bons amics em varen fer. L’experiència, per a mi que sóc un pèl aprensiu quan deixo de tenir els peus a terra, va ser fantàstica, gràcies a la professionalitat del Toni Colom, propietari i pilot de la nau, i del seu cosí Xevi, l’equip de terra.
La història d’aquell petit vol la deixo per a un altre dia, però tot això treu cap perquè el final de l’experiència és l’esmorzar que es fa a les instal·lacions base de l’empresa, a la faldilla del Cruscat. Per començar, una amanida verda i unes plàteres d’embotits de la terra amb pa amb tomàquet. Després uns fesols de Santa Pau al seu punt exacte de cocció i unes botifarres a la brasa excel·lents. Ho rematem tot amb uns iogurts de la veïna La Fageda, i quedes com nou. A la rebotiga pots comprar alguns records i productes de la terra, i entre d’altres suculències, tenen saquets de mongetes seques de Santa Pau. En vàrem comprar, i el resultat de la compra és la recepta que avui us explicaré.

dissabte, 23 de juny de 2012

Sopes fredes. Salmorejo


Salmorejo amb entrebancs
Com deien abans, l’estiu és arribat. Els hàbits alimentaris de l’estiu són ben diferents als de les altres èpoques de l’any. Alguns productes de temporada, com fruites i verdures són en el seu màxim esplendor. Les calorades conviden a menjars lleugers, freds i refrescants, que hidratin i aportin vitamines i minerals,  sense gaires calories. Així doncs, agafen protagonisme amanides variadíssimes on pràcticament tot s’hi val, els talls de carn o peix a la planxa amb salsetes i guarnicions lleugeres, i les fantàstiques sopes fredes.
De sopes fredes en conec unes quantes. N’hi ha de cuinades, com les cremes de porros (que a França anomenen vichyssoise), de carbassó o de carbassa, de remolatxa, de pastanaga, d’espàrrecs... i l’olioaigo de Menorca. D’altres són crues, com les sopes de meló o síndria, o les tradicionals andaluses, com el gaspatxo, el salmorejo o l’ajoblanco i totes les combinacions de fruites i verdures que vulgueu provar.

dimarts, 12 de juny de 2012

Arròs fregit amb pop


Arròs fregit amb pop

L'arròs és un dels pilars de les cuines orientals, comparable al blat de l’Europa occidental o el blat de moro de l’Amèrica central. És la base de l’alimentació de grans territoris densament poblats, com la Xina, l’Indoxina i el Japó. Ja he comentat en diferents entrades del bloc que m’agrada la cuina oriental i especialment la cuina del Japó. Un llibre que em serveix d’inspiració i del qual adapto les tècniques orientals amb els productes de casa nostra és La cocina japonesa de Harumi, de Harumi Kurihara, un llibre on s’expliquen receptes senzilles de la cuina japonesa del dia a dia.

dilluns, 4 de juny de 2012

Cargols a la llauna


Cargols a la llauna de Ca la Margarida, a l'Albi.

En aquest territori i en d’altres veïns hi ha costum de menjar els cargols de terra. S’han trobat restes de closques de cargol als assentaments humans des de temps immemorials. I es que ja ho he comentat a diverses entrades d’aquest bloc, la cultura gastronòmica d’un poble està determinada, entre d’altres, pel seu entorn físic i ecològic: els cargols són una font de proteïnes de fàcil accés per aquells humans que es dedicaven a la pesca, la caça i la recol·lecció dels productes que tenien a l’abast.
Fins no fa tant, quan plovia, la canalla sortíem a fer cargols pels marges dels camins i pels descampats a prop de la vila. A la banda de Girona d’això en diuen anar a caçar, com els bolets, mentre que la majoria de gent que parla la nostra llengua, d’aquesta acció en diuen collir: collir cargols, collir bolets. A casa meva, els bolets i es cargols sempre s’han anat a fer. Ara és més difícil sortir a fer cargols, i a més a més, pot arribar a ser perillós: els herbicides i insecticides que s’utilitzen als conreus els enverinen. Actualment la majoria de cargols que trobem al mercat procedeixen del cultiu en granges.